Lingüística Històrica

La lingüística històrica és la branca de la lingüística que estudia el desenvolupament històric de la llengua. Aquest text-guia aplega els diversos vessants que s’han anat incorporant a l’estudi històric de la llengua: el temporal, l’espacial i el social fonamentalment. Així, en el primer tema, s’introdueix als aspectes metodològics i conceptuals bàsics i en els dos temes següents es fa un recorregut per la seva història des de dues perspectives: la canònica, centrada en el desenvolupament de la lingüística indoeuropea, i la marginada, que contempla les aportacions de la recerca en altres families lingüístiques. El quart tema està dedicat al canvi lingüístic intern i en el cinquè, dedicat al canvi en el lèxic, es fa la transició cap als aspectes externs del canvi lingüístic, la dimensió espacial dels quals -juntament amb la social- és analitzada en el tema sisè. El setè tema, dedicat al parentiu lingüístic, contempla els aspectes de la classificació genètica de les llengües i, finalment, en el tema vuitè s’introdueixen alguns aspectes interdisciplinaris de la relació entre la llengua i la història. El text-guia inclou també un extens glossari amb les definicions de les paraules clau de tots els temes.